El 4 de gener de 2024, Koichi Itagaki, un dels descubridors de supernoves més prolífics dels nostres temps, va trobar un nou objecte a NGC 4216, i ràpidament es va confirmar que era una supernova del tipus Ia. La supernova està catalogada com SN 2024gy.
Una supernova de tipus Ia és una subcategoria de supernoves que resulta de la violenta explosió d’un estel nan blanc. Un nan blanc és el romanent d’una estrella que ha completat el seu cicle de vida normal i ha deixat de fer fusió nuclear. No obstant, els nans blancs de la varietat carboni-oxigen comú són capaces de realitzar reaccions de fusió, a més d’allibertat una gran quantitat d’energia si les temperatures augmenten molt.
Si el nan blanc es fusiona amb una altra estrella (quelcom molt poc freqüent), comencaran a derrumbar-se, a l’elevar-se la temperatura més enllà del punt de fusió d’ignició nuclear. Als pocs segons de l’inici de la fusió nuclear, una fracció substancial de la matèria del nan blanc se sotmet a una reacció fora de control, alliberant energia suficient per fer explotar l’estrella en una explosió de supernova.
Aquesta categoria de supernoves produeixen un pic molt potent de lluminositat, degut a la massa uniforme dels nans blancs que exploten pel mecanisme d’acreció. L’estabilitat d’aquest valor permet que aquestes explosions puguin ser utilitzades com a candeles estàndar per mesurar la distància a les seves galàxies amfitriones perquè la magnitud de les supernoves depèn principalment de la distància.
La galàxia hoste, NGC 4216, és una galàxia espiral intermitja rica en metalls ubicada no molt lluny del centre del cúmul de galàxies de Verge, a uns 55 millons d’anys llum de distància de nosaltres. Podem observar-la gairebé de perfil. És una de les galàxies espirals més grans i brillants del cúmul de Verge.
El dia 18 de gener de 2024 Rafael Balaguer va poder observar la supernova des de Rocafort, al Bages. Va fer servir un telescopi RC Meade LX200 de 2500 mm de diàmetre a f/6.3 i una càmera Atik Infinity. La fotografia és una integració de 5 imatges de 300 segons d’exposició.
En Rafael també va obtenir l’espectre de la SN 2024gy.
Jordi Arnella va fotografiar la supernova en el seu fantàstic camp de galàxies el dia 22 de gener de 2024.
